BiograFIA

ORLAND VERDÚ

Artista oníric en teatre físic i moviment. Actor, director i dramaturg. Investigador dels símbols i imatges del Tarot. Creador del Teatre Oníric basat en el somni lúcid i director d'ORACLES Theatre.

De petit fa els seus primers passos en el món del teatre. Als 9 anys escriu, dirigeix ​​i presenta la seva primera actuació, on interpreta un mag. A partir d'aquesta data, la seva vida està orientada a la creació de nous mons, ja sigui a través de la paraula, l'acció o la imatge.

Direcció NAGASAKI. Monestir de Sant Pau, Barcelona, ​​2018.

La seva fascinació per la capacitat de metamorfosi de l'actor el porta a passar de la literatura dramàtica a la interpretació. Als 25 anys es trasllada a Barcelona per estudiar teatre. El primer grup que crea, l'any 2012, es diu ONNAGATA, amb el qual interpreta el solo de MADAME HO LEE (Ed. Carena), una obra mestra com a dramaturg i intèrpret que commociona el públic amb una anàlisi de la prostitució infantil.

A aquest grup el segueix la fundació de la seva companyia ORACLES THEATRE, que pren el nom de l'obra Oracles del director Enrique Vargas, per a qui va treballar com a actor/habitant durant el 2012-13. En aquesta obra, basada en el Tarot, aprèn i aprofundeix en la comprensió del llenguatge dels símbols, l'antropologia, la poètica sensorial i la creació de textures dramàtiques, i afegeix coneixements al seu bagatge en la psicologia del mite i dels arquetips.

ORACLES THEATRE li permet llançar el seu primer treball com a director: DIÀLEGS DE DALT I DE BAIX (Ed. Onada), amb el qual obté el VIII Premi de Teatre Ciutat de Sagunt. Obra metafísica i filosòfica, el llibre es basa en la lectura del text Orgia de Pier-Paolo Passolini i s'inspira en el mite de la cova de Plató.

A partir d'aquest intent de crear un teatre d'idees, comença a investigar en un territori completament desconegut per a ell: la dansa butoh. El cos i la metafísica de l'instint. Als 30 anys, descobreix el butoh gràcies al ballarí i coreògraf Atsushi Takenouchi. Si l'ànima existeix, la dansa n'és l'expressió. Des de llavors no ha parat d'investigar i anar més enllà dels seus límits. 'Mitoh' és el nom japonès que el mestre Mushimaru Fujieda va donar a la seva dansa, que significa 'passar cap al desconegut'. Entre les primeres obres de ball de butoh que coreografia hi ha NOSTÀLGIA (2015), PANDORA (2016) i DUNSINANE (2016).

Benvinguts a ORACLES THEATRE!

Al final, el pensament de Nietzsche contingut a El naixement de la tragèdia el porta a viatjar al Japó a la recerca de les arrels de la dansa butoh i de l'essència dionisíaca del teatre grec. Al seu retorn a Barcelona, ​​va fundar, com a director, l'espai TEATRE/ESTUDI ORACLES, que es va obrir al públic l'any 2017 com a centre de recerca d'arts escèniques en moviment, apropant a la seva inauguració artistes com Natsu Nakajima. Com a bar de teatre i música, el centre esdevé, amb el temps, un espai independent de referència de l'escena underground barcelonina, situat al barri del Poble Sec, i sent el primer amfitrió de l'edició catalana del Festival Ibèric de Butoh BLACK SOUL.​

L'estiu del 2017 és un d'una gran inestabilitat política i social a Catalunya arran dels atemptats terroristes i del procés independentista. Conscient del moment històric, decideix treure el ball de butoh al carrer en la seva lluita per la llibertat. El 18 d'agost organitza 1000 I UNA FLORS: Marxa per la Pau, una llarga marxa butoh amb flors i cançons en defensa de la pau, a les Rambles de Barcelona. El 22 de setembre engega una altra intervenció urbanística, aquesta vegada en defensa del dret a vot al referèndum català per la independència: A LA TARDOR, ELS RÈGIMS CAUEN. En aquesta ocasió, els actors -vestits de blanc o negre- van recollir fulles del terra i les van dipositar en una urna.

ORLAND VERDÚ desplega les seves ales com a creador, actor i ballarí a ORACLES THEATRE entre 2017 i 2018 amb el seu propi repertori d'obres. Com a director i intèrpret, protagonitza TRUC O TRACTE? (XVII Premi de Teatre Evarist García) juntament amb la intèrpret Natalia Bravo; així com el popular i enigmàtic HYDE CABARET, en què explora l'alteritat d'Artaud a través dels doctors Jeckyll i Mr Hyde i la història de tres dones: Mariela Roi, Ariana Cárdenas i Lucía Callén.

Amb la dansa butoh, reinterpreta els clàssics literaris des d'una perspectiva contemporània, política i personal. Desconstrueix el butoh i el reinterpreta a la seva manera. Presenta LA METAMORFOSIS (2017) a la Sala Beckett, i QUASIMODO (2017) a l'Església de Santa Madrona (Barcelona), amb música de la compositora d'òpera Keiko Fujiie, una de les seves grans col·laboradores i muses. Amb QUASIMODO és pioner en portar el teatre i la dansa butoh a una església catòlica. L'obra esdevé emblemàtica i també es presenta al centre alternatiu Konvent 0 de Berga.

Celebrant una actuació de QUASIMODO amb la compositora Keiko Fujiie. 2017.

El segueixen les obres ÍCARO: The Last Flight (2018), HAMELIN: The Flautist and the Rats (2018), MORPHEUS: Sandman & The Seven Sins (2019) i PINOCCHIO: The Birth of the Actor, on s'inspira en Charles. Es poden veure Chaplin i Kazuo Onho. Són obres en solitari d'indubtable maduresa artística i personal on combina el seu teatre filosòfic combatiu i ferotge amb la transformació i la màgia del teatre oníric.

Col·labora amb la compositora Keiko Fujiie a NAGASAKI-Wilderness Mute (Natura Morta), la primera versió del qual es va projectar el febrer de 2018 al monestir romà de Sant Pau de Barcelona, ​​​​l'església més antiga de la ciutat. NAGASAKI és un solo de ball butoh amb música de Keiko Fujiie i projecció de vídeo de Toni Casassas: una obra creada a partir de la història dels protagonistes del bombardeig atòmic. NAGASAKI viatja als EUA el setembre de 2018, per encàrrec de la Universitat d'Antioquia (Ohio) i amb el suport de les Nacions Unides.

L'èxit de PINOCCHIO el porta a col·laborar amb la Cia TANGO AMADO a l'espectacle 'Regreso al Amor', dirigit per Armin Heinemann i coreografiat per Verónica Palacios i Omar Quiroga; i crear juntament amb Estella Mejía (Mei) La Bambola Cabaret, on explora el cabaret original del Paral·lel de Barcelona amb ressonàncies a Bigas Luna.

Orland Verdú també és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d'Alacant (2004) i Màster en Escriptura Creativa per la Universitat Pompeu Fabra (2010). Com a professor ha estat vinculat a la Universitat de Barcelona i ha treballat en instituts i escoles.

Actualment actua, viatja i ensenya a diferents països del món amb altres artistes. Els inspira a descobrir el seu propi mite ('història/conte' en el significat grec original), a cada pas del camí i a encarnar en cos, ànima i esperit la història que cadascú porta dins...