BiograFIA
ORLAND VERDÚ
Artista oníric en teatre físic i moviment. Actor, director i dramaturg. Investigador dels símbols i imatges del Tarot. Creador del Teatre Oníric basat en el somni lúcid i director d'ORACLES Theatre.
De petit fa els seus primers passos en el món del teatre. Als 9 anys escriu, dirigeix i presenta la seva primera actuació, on interpreta un mag. A partir d'aquesta data, la seva vida està orientada a la creació de nous mons, ja sigui a través de la paraula, l'acció o la imatge. La seva fascinació per la capacitat de metamorfosi de l'actor el porta a passar de la literatura dramàtica a la interpretació. Als 25 anys es trasllada a Barcelona per estudiar teatre. El primer grup que crea, l'any 2012, es diu ONNAGATA, amb el qual interpreta el solo de MADAME HO LEE (Ed. Carena), una obra mestra com a dramaturg i intèrpret que commociona el públic amb una anàlisi de la prostitució infantil.
A aquest grup el segueix la fundació de la seva companyia ORACLES THEATRE, que pren el nom de l'obra Oracles del director Enrique Vargas, per a qui va treballar com a actor/habitant durant el 2012-13. En aquesta obra, basada en el Tarot, aprèn i aprofundeix en la comprensió del llenguatge dels símbols, l'antropologia, la poètica sensorial i la creació de textures dramàtiques, i afegeix coneixements al seu bagatge en la psicologia del mite i dels arquetips. ORACLES THEATRE li permet llançar el seu primer treball com a director: DIÀLEGS DE DALT I DE BAIX (Ed. Onada), amb el qual obté el VIII Premi de Teatre Ciutat de Sagunt. Obra metafísica i filosòfica, el llibre es basa en la lectura del text Orgia de Pier-Paolo Passolini i s'inspira en el mite de la cova de Plató. A partir d'aquest intent de crear un teatre d'idees, comença a investigar en un territori completament desconegut per a ell: la dansa butoh. El cos i la metafísica de l'instint. Als 30 anys, descobreix el butoh gràcies al ballarí i coreògraf Atsushi Takenouchi. Si l'ànima existeix, la dansa n'és l'expressió. Des de llavors no ha parat d'investigar i anar més enllà dels seus límits. 'Mitoh' és el nom japonès que el mestre Mushimaru Fujieda va donar a la seva dansa, que significa 'passar cap al desconegut'. Entre les primeres obres de ball de butoh que coreografia hi ha NOSTÀLGIA (2015), PANDORA (2016) i DUNSINANE (2016). Al final, el pensament de Nietzsche contingut a El naixement de la tragèdia el porta a viatjar al Japó a la recerca de les arrels de la dansa butoh i de l'essència dionisíaca del teatre grec. Al seu retorn a Barcelona, va fundar, com a director, l'espai TEATRE/ESTUDI ORACLES, que es va obrir al públic l'any 2017 com a centre de recerca d'arts escèniques en moviment, apropant a la seva inauguració artistes com Natsu Nakajima. Com a bar de teatre i música, el centre esdevé, amb el temps, un espai independent de referència de l'escena underground barcelonina, situat al barri del Poble Sec, i sent el primer amfitrió de l'edició catalana del Festival Ibèric de Butoh BLACK SOUL.
|
L'estiu del 2017 és un d'una gran inestabilitat política i social a Catalunya arran dels atemptats terroristes i del procés independentista. Conscient del moment històric, decideix treure el ball de butoh al carrer en la seva lluita per la llibertat. El 18 d'agost organitza 1000 I UNA FLORS: Marxa per la Pau, una llarga marxa butoh amb flors i cançons en defensa de la pau, a les Rambles de Barcelona. El 22 de setembre engega una altra intervenció urbanística, aquesta vegada en defensa del dret a vot al referèndum català per la independència: A LA TARDOR, ELS RÈGIMS CAUEN. En aquesta ocasió, els actors -vestits de blanc o negre- van recollir fulles del terra i les van dipositar en una urna.
ORLAND VERDÚ desplega les seves ales com a creador, actor i ballarí a ORACLES THEATRE entre 2017 i 2018 amb el seu propi repertori d'obres. Com a director i intèrpret, protagonitza TRUC O TRACTE? (XVII Premi de Teatre Evarist García) juntament amb la intèrpret Natalia Bravo; així com el popular i enigmàtic HYDE CABARET, en què explora l'alteritat d'Artaud a través dels doctors Jeckyll i Mr Hyde i la història de tres dones: Mariela Roi, Ariana Cárdenas i Lucía Callén. Amb la dansa butoh, reinterpreta els clàssics literaris des d'una perspectiva contemporània, política i personal. Desconstrueix el butoh i el reinterpreta a la seva manera. Presenta LA METAMORFOSIS (2017) a la Sala Beckett, i QUASIMODO (2017) a l'Església de Santa Madrona (Barcelona), amb música de la compositora d'òpera Keiko Fujiie, una de les seves grans col·laboradores i muses. Amb QUASIMODO és pioner en portar el teatre i la dansa butoh a una església catòlica. L'obra esdevé emblemàtica i també es presenta al centre alternatiu Konvent 0 de Berga. El segueixen les obres ÍCARO: The Last Flight (2018), HAMELIN: The Flautist and the Rats (2018), MORPHEUS: Sandman & The Seven Sins (2019) i PINOCCHIO: The Birth of the Actor, on s'inspira en Charles. Es poden veure Chaplin i Kazuo Onho. Són obres en solitari d'indubtable maduresa artística i personal on combina el seu teatre filosòfic combatiu i ferotge amb la transformació i la màgia del teatre oníric.
Col·labora amb la compositora Keiko Fujiie a NAGASAKI-Wilderness Mute (Natura Morta), la primera versió del qual es va projectar el febrer de 2018 al monestir romà de Sant Pau de Barcelona, l'església més antiga de la ciutat. NAGASAKI és un solo de ball butoh amb música de Keiko Fujiie i projecció de vídeo de Toni Casassas: una obra creada a partir de la història dels protagonistes del bombardeig atòmic. NAGASAKI viatja als EUA el setembre de 2018, per encàrrec de la Universitat d'Antioquia (Ohio) i amb el suport de les Nacions Unides. L'èxit de PINOCCHIO el porta a col·laborar amb la Cia TANGO AMADO a l'espectacle 'Regreso al Amor', dirigit per Armin Heinemann i coreografiat per Verónica Palacios i Omar Quiroga; i crear juntament amb Estella Mejía (Mei) La Bambola Cabaret, on explora el cabaret original del Paral·lel de Barcelona amb ressonàncies a Bigas Luna. Orland Verdú també és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d'Alacant (2004) i Màster en Escriptura Creativa per la Universitat Pompeu Fabra (2010). Com a professor ha estat vinculat a la Universitat de Barcelona i ha treballat en instituts i escoles. Actualment actua, viatja i ensenya a diferents països del món amb altres artistes. Els inspira a descobrir el seu propi mite ('història/conte' en el significat grec original), a cada pas del camí i a encarnar en cos, ànima i esperit la història que cadascú porta dins... |