Aquesta obra és una pregària perquè ens trobem amb la Divinitat en el Cor, encarnada aquí a la Terra en aquest cos, en aquesta Existència humana i divina a través de la vida de Jesús/Crist. És un miracle poder tornar a l'origen i donar vida a la Paraula i al Cos, lluny dels llocs on l'Esperit ja no és viu. Estem VIUS. I hem vingut a realitzar l'obra: el RENAIXEMENT ha vingut per a cada ésser. "Truqueu i la porta se us obrirà..."
Fotografia - Jordi de Abril
FITXA DE L'ARTISTA
Idea original: ORLAND VERDÚ
Direcció/Interpretació: ORLAND VERDÚ
Veu/Meditació: NICHOLAS POLICARPIO
Col·laboració: VESNA GINO
Cançó: JORDI DE ABRIL
Vídeo: PANAMBÍ PRODUCTIONS
Fotografia: JORDI DE ABRIL
Disseny: EMELI ERICSSON
Web: JÚLIA ARROYO & justinpbrown71
​Producció: ORACLES TEATRE & GRUP CULTURAL EXEO
SINOPSI

“Sortosos, en canvi, els vostres ulls, que hi veuen, i les vostres orelles, que hi senten. Perquè us dic de debò que molts profetes i justos van desitjar de veure el que veieu, i no ho van veure, i sentir el que sentiu, i no ho sentiren.” (Evangeli segons sant Mateu)

***
Mira'm als ulls. Quant de temps estaràs pescant? Quant de temps dedicaràs a pescar imatges atrapades a les xarxes? No t'adones que el peix es busca a si mateix? Mira'm als ulls per veure la teva cara al mirall de l'aigua... No et distreguis; no mosseguis l'esquer dels hipòcrites i dels titellaires. Mira't a l'aigua viva de l'Anima Mundi, recorda la teva pròpia llum i celebra l'Existència... Tu també pots ser un pescador d'ànimes.​

'Mira els ulls de la gent que coneixes, mira cada ésser que coneixes. Aquesta és la forma de Déu en concret: Déu materialitzat. Tot el món és una encarnació de Déu. (…) “Estima aquesta gent, estima els arbres, les estrelles, i a través d'aquest amor començaràs a sentir la immensitat de l'ésser. Però hauràs de passar per la petita porta d'un ésser concret. (...) La teva imatge és un invent. Hem de començar a ser el que som, perquè quan comences a relaxar-te en l'existència, la passió desapareix, i quan desapareix, apareix la compassió. En el mateix foc de la passió neix la compassió. L'ou s'ha de trencar llavors, perquè l'ocell ha de sortir i volar cap al cel. (...) Quan l'oració ha crescut al màxim, només existeix Déu, ja no hi ets. Així que siguis on siguis, ets dins del temple. Siguis qui siguis, ets totalment feliç. (...) Quan sorgeix el desig, el desig de posseir i explotar, aleshores es perd la bellesa. (...) No desitgis. Gaudeix. (...) Jesús és la celebració de l'ésser i la festa més elevada possible.” El significat ocult dels evangelis, OSHO.